Barcelona, la mar i la Rambla
Parlar de Barcelona es parlar de La Rambla, la mar les seves platges…
Les platges de Barcelona son un dels principals espais públics de la nostra ciutat. Les platges, amb aproximadament 4,5 kilòmetres de longitud, constitueixen un gran espai al aire lliure on podem entrar en contacte amb el mar, el sol i amb la sorra.
A les nostres platges es desenvolupen tota mena d’activitats de oci, banys de mar, carreres de natació, competicions nàutiques…
La mar ha ajudat molt a fer de la nostre ciutat un lloc obert, on s’han creuat pobles i cultures des de l’antiguitat. La ciutat medieval i moderna van establir grans relacions comercials mitjança’n el mar i, amb el temps, van aparèixer les necessitats d’acostar-se a ell, més enllà de les activitats mercantils al port i de les feines de pesca.
Les platges de Sant Sebastià i la Barceloneta son les més antigues i de major tradició, con clubs esportius de gran rellevància a la ciutat per les seves activitats relacionades amb el mar.
Nova Icàriaes la platja situada al centro del litoral de la ciutat.
Les platges del Bogatell, la Mar Bella i la Nova Mar Bella, van adquirir una nova qualitat amb la remodelació urbanística del litoral que es va realitzar al 1992 amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona.
La darrera de les platges del litoral Barcelonès es la platja de Llevant, situada al costat de la Mar Bella, es va incorporar a la ciutat l’estiu de 2006.
L’accés a la ciutat es realitza per el Port Vell, ara una de les zones comercials i d’oci de la ciutat. El Port Vell el formen tres molls: el Moll de la Fusta, el Moll d’Espanya i el Moll de la Barceloneta. El barri de la Barceloneta va esser durant les segles XVIII i XIX, residencia de pescadors. A la actualitat es troben un gran nombre de restaurants de peix i marisc més coneguts de la ciutat.
Seguin el passeig trobem el monument al navegant Cristóbal Colon. Sobre una majestuosa columna de ferro d’ aproximadament 50 metres, se erigeix la figura del descobridor. El més interessant es el mirador al que s’accedeix mitjançant un ascensor situat als peus de la estàtua, des de on la vista de Barcelona es esplèndida.
Abans de La Rambla estan les Reials Drassanes, drassana medieval, edifici de vuit naus paral·leles i un gran pati central on a l¡hivern es guardaven unes trenta galeres. Es la construcció gòtica civil més gran d’Europa. Museu Marítim.
LA RAMBLA
Tot seguint el passeig, trobem La Rambla, actualment el millor aparador de la ciutat, de la seva història i de la vida dels seus ciutadans. Una sola avinguda amb molts noms: Rambla de Santa Mònica, dels Caputxins, de Sant Josep, de los Estudis y de Canaletes, denominacions que corresponen als convents, esglésies o edificis per on passava l’avinguda.
Més amunt podem veure els so portals que donen accés a la Plaça Reial, inspirada en les urbanitzacions franceses de l’època napoleònica. L’Ajuntament va fer el primer encàrrec a Gaudí, va dissenyar l’ornamentació de la plaça: la Font de les Tres Gràcies i les dues faroles de tres i sis braços coronats amb un casc amb ales, símbol del poder comercial de Barcelona.
Pujant per La Rambla, ens trobem un dels edificis més emblemàtics de la ciutat: El Gran Teatre del Liceo. La història d’aquest símbol de Barcelona ha estat marcada per els incendis. L’edifici original es va construir el 1847, es va cremar el 1861 i es reconstruí amb una gran simplicitat exterior, només ressalta la característica façana d’un cos central i tres grans finestrals, on s’amagava un dels teatres lírics més fastuosos del mon. El incendi de 1994, obligà a realitzar una nova reconstrucció, es va recrear el estil tradicional del edifici, recuperant salons i pintures il·lusionistes i pompeianes.
Seguim per la Rambla fins al Pla de la Boqueria, presidit pel Mosaic Ceràmic de Joan Miró que l’Ajuntament va instal·lar el 1976 i que, amb els anys, ha esdevingut un dels símbols d’identitat més emblemàtics d’aquesta popular via barcelonina.
No cal caminar gaire per trobar el Mercat de la Boqueria, el més cèlebre i antic de la ciutat, famós per la qualitat de les seves mercaderies. El mercat es va aixecar el 1840 con una gran plaça de porxades amb columnes jòniques on els diferents mercaders ambulants de la ciutat podien oferir els seus productes. El 1914, s’hi va instal·lar la vistosa coberta metàl·lica, imatge característica. El mercat i els seus voltants han estat restaurats els últims anys amb l’objectiu de tornar-los l’aspecte que tenien a principis del segle XX. La Boqueria presideix el tram central de la Rambla, potser el més colorista i exuberant, anomenat Rambla de les Flors per les parades que hi venen flors tot l’any.
La Ruta continua per la Rambla, coneguda a aquesta alçada com “la dels Ocells”, per les parades de venda d’animals. Camí de la plaça de Catalunya, trobem laReial Acadèmia de Ciències i Arts construïda el 1883 sobre les ruïnes d’un antic col·legi jesuïta. L’edifici, pioner en l’ús de recursos ornamentals i estilístics que més tard tindrien tant d’èxit en el Modernisme, actualment allotja, a part de l’Acadèmia, el Teatre Poliorama i el Restaurant Viena. El seu principal signe d’identitat és el rellotge que presideix la façana i que es diu popularment que marca l’hora oficial de Barcelona.
Al final de La rambla trobem la Font de Canaletes, lloc on els barcelonins celebren els triomfs del FC Barcelona i sortim a la Plaça de Catalunya, centre neuràlgic de la ciutat.
La construcció d’aquesta monumental plaça circular es va iniciar el 1925. El disseny definitiu el va signar Francesc de Paula Nebot, que es va limitar a transformar un projecte de Puig i Cadafalch, condemnat al ostracisme per el règim militar d’en Primo de Rivera. La Plaça de Catalunya marca l’inicií del Passeig de Gràcia i L’Eixample, hàbitat autèntic del Modernisme barceloní.
Segueix-nos a