BARCELONA UNIVERSAL Y OLÍMPICA
Actes Internacionals han marcat la ciutat de Barcelona: L’exposició Universal de 1888, l’Exposició Universal de 1929, els Jocs Olímpics de 1992 i el Fòrum Universal de les cultures de 2004.
L’Exposició Universal de 1888 va situar a Barcelona entre les ciutats de projecció industrial al mon. Tota ciutat que es consideres moderna i avançada organitzava una exposició universal: Londres, París, Viena, Amberes, Liverpool…, fins i tot Filadèlfia.
El director de les obres va ser l’arquitecte Elies Rogent, que reformà o desmantellà tot ho existent. El Parc de la Ciutadella, centre de l’Exposició, es va cedir al municipi barceloní. Alguns dels edificis que es conserven estan a l’interior del parccom l’ Hivernacle, construït amb la nova tecnologia de ferro i vidre, el Umbracle,elPavelló de la Mineria i del Carbó, edifici projectat como a dipòsit de les aigües de la Font de la Cascada i el Cafè-Restaurantde l’Exposició,Castell dels tres dracs,deDomènech i Montaner, avui Museu de Zoologia. Al exterior del parc trobem l’Arc de Triomf, de Josep Vilaseca, dissenyat com entrada principal del recinte ferial. Molts dels nous edificis van desaparèixer un cop acabada l’Exposició. El Parc de la Ciutadella avui es el gran espai verd de la ciutat.
L’Exposició Universal de 1929 va fer possibleun gran desenvolupament urbanístic a la ciutat, amb nous estils arquitectònics. Es consolidà el Noucentisme, estil clàssic que va substituir al Modernisme , també s’introduïren les corrents d’avantguarda internacionals, especialment el Racionalisme.
L’Exposició va deixar nombrosos edificis, alguns s’han convertit en emblemàtics de la ciutat.
La Plaça d’Espanya, projectada per en Cerdà, va ser dissenyada per Puig i Cadafalch i Busquets, conjunt de gran dimensió amb forma circular, al centro de la plaça una font monumental que representa una al·legoria poètica a Espanya. A l’accés de la plaça que condueix a l’Avinguda de la Reina Maria Cristina es situaren dues altes torres i es van construir nombrosos palaus oficials als dos costats de l’Avinguda, que avui formen el recinte Ferial de Barcelona.
L’edifici principal de l’Exposició va esser el Palau Nacional, amb una superfície de 32.000 m2 i d’estil classicista inspirat al Renaixement espanyol. De planta rectangular amb dos cossos laterals i una gran cúpula el·líptica a la part central. La famosaFont Màgica i les cascades i sortidors de l’escalinata del Palau, obres de Carles Buïgas, van sorprendre al públic amb el fantàstic joc de llums i aigua, avui encara es una obra emblemàtica de Barcelona.
Darrera del Palau es van col·locar nou grans projectors de intensos rajos de llum.
ElPavelló d’Alemanyaes considerat com una de les obres mestres del seu arquitecte, Mies van der Rohe iexemple de l’arquitectura d’estil del moment, puresa a les formes, l’espai i intel·ligent us d’estructures i materials, que van convertir aquest pavelló en el símbol de l’arquitectura del segle XX. La decoració es redueix a dos estanys i una escultura, La Mañana Enderrocat després de l’Exposició, va ser reconstruït entre 1985 i 1987 al seu emplaçament original seguint els plànols deixats per en Mies van der Rohe.
L’enjardinament de la muntanya de Montjuic va deixar obres com el Teatre Grec, teatre al aire lliure inspirat en els antics teatres de Grècia.
Es va construir l’Estadi Olímpic, de 66.075 m2 de superfície i capacitat per a 62.000 persones. La façana principal es de caire monumental, amb una cúpula i una alta torre rematada per un templet. Es va realitzar una decoració escultòrica, destacant els “Genets fent la salutació olímpica”, dues escultures eqüestres en bronzo d’en Pablo Gargallo. L’edifici va ser remodelat per a els Jocs Olímpics de Barcelona 1992.
Segueix-nos a